EL FOTÓGRAFO DE MAUTHAUSEN - AMBIENTADORA

La pel.lícula de El Fotógrafo de Mauthausen va ser especialment dura. No només perquè havíem de ser molt estrictes amb el rigor històric sinó per la duresa de la realitat que estàvem ficcionant.

Durant el procés d’estudi, totes les referències eren molt crues. Al principi em va costar molt poder separar el que estava veient del que en veritat m’interessava que era quin tipus d’escriptori tenien els nazis als anys 40 a Austria. Quines fustes feien servir per construir-los? Com decoraven les parets? Com eren les làmpares als camps de concentració? Totes aquestes preguntes que es fa una ambientadora quan li arriba un projecte sumades a les preguntes ètiques de “com van poder arribar a aquest punt aquests éssers?”.

Es va ajuntar a més amb un moment molt complicat a Catalunya, l’agost, setembre, octubre i novembre de 2017.

Són projectes que deixen una espècie de poso dins teu que quan tornes a veure alguna imatge et brota tot de nou.

D’aquest projecte em quedo a més amb tot l’equip del que vaig envoltar-me per a poder dur a terme el disseny de tots els decorats. Persones especialitzades en tècniques fotogràfiques dels anys 40 com l’Esther Llorca que va convertir-se en la meva coach en tot el procés de creació i busqueda i que després va passar a ser la coach del Mario Casas durant el rodatge.

Vam fer-nos portar atrezzo de Madrid, de Londres, d’antiquaris de tot Espanya. Va ser molt emocionant.