Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals

A Espanya, la llibertat religiosa està reconeguda legalment, però garantir-ne l’exercici efectiu depèn, en gran mesura, de les administracions autonòmiques i locals. Aquesta descentralització genera profundes desigualtats territorials en l’accés a un dret fonamental: rebre un enterrament digne i respectuós amb les pròpies creences.
A través d’un recorregut per diferents territoris, ¿Descansa en paz? explora les desigualtats en l’accés als enterraments islàmics. Mentre algunes comunitats han aconseguit espais i mecanismes que permeten dur a terme els ritus funeraris amb normalitat, en altres llocs les famílies i les comunitats s’enfronten a la manca d’infraestructures, les traves burocràtiques i la inacció institucional.
Més enllà de la llibertat religiosa, la pel·lícula posa en relleu les tensions entre ciutadania, gestió pública i igualtat democràtica, i qüestiona fins a quin punt una societat garanteix els drets de tothom, fins i tot després de la mort.
¿Descansa en paz? neix de la voluntat de fer arribar a un públic ampli una investigació antropològica sobre les desigualtats en l’accés als enterraments islàmics a Espanya, impulsada en el marc del projecte Entierro Digno.
El que inicialment es plantejava com un conjunt de peces vinculades al projecte va anar adquirint una altra dimensió a mesura que el recorregut per diferents territoris revelava realitats desiguals i la necessitat de comprendre el problema des d’una perspectiva estructural.
Així, la investigació es va transformar en una pel·lícula: un viatge territorial i humà que posa en diàleg les experiències de les comunitats musulmanes amb les veus de les persones responsables de la gestió pública. El cinema es converteix així en un espai de trobada entre persones que potser difícilment dialogarien fora de la pantalla, fent possible travessar fronteres i apropar perspectives diferents.
Més que oferir respostes tancades, ¿Descansa en paz? vol obrir una reflexió sobre la pertinença, la dignitat i la igualtat, i reivindicar el diàleg com a punt de partida per imaginar solucions compartides.
