DE NIT

La Lea (28) i la seva mare, Mar (58), han decidit passar un cap de setmana a la masia rural d’una amiga de la família, la Lluïsa (63), per gaudir d’uns dies d’intimitat, ja que les obligacions del dia a dia no els permeten disposar d’un temps juntes. Després d’una petita escapada a un concert, tornen de nit a la masia. La Mar està nerviosa, la tensa conduir de nit, i la Lea també sembla inquieta, pendent del mòbil durant tot el trajecte. L’estat alterat de totes dues causa algunes friccions, però la Mar intenta mantenir-se optimista. Està emocionada perquè aquesta nit podran gaudir d’un eclipsi lunar enmig de la calma de la natura.

En arribar, la Lea es mostra malhumorada i irritable. Es troba en una crisi amb la seva parella, la Lara (30), i l’únic que li interessa en aquest moment és rebre algun esperançador missatge d’ella que la tranquil·litzi. La Mar intenta establir una comunicació honesta i directe amb la Lea, però ella sent el seu apropament invasiu i, patint el malestar intern en secret, no pot evitar boicotejar la vetllada.

L’eclipsi està a punt de començar. Lluïsa, amigable, les convida a sopar a la terrassa, no obstant això, la Lea no vol interactuar amb ningú. Necessita estar sola, no és capaç de desconnectar d’aquest possible missatge de la seva parella, que espera com si fos l’única cosa que podria salvar-la del seu neguit.

A partir d’aquí les desavinences entre mare i filla creixen fins que una inesperada apagada de llum fa esclatar la tensió acumulada. La Lea marxa de la casa i la Mar surt a veure l’eclipsi amb la Lluïsa.

Mentre la Lea camina pel bosc li arriba per fi un missatge fred i contundent de la Lara, que la trenca per dins. No sap si respondre o no. En un rampell de ràbia contra ella mateixa i contra el món, llença el mòbil entre uns matolls. Quan es tranquil·litza una mica i vol tornar a la masia se n’adona que necessita la llum per tornar, i recupera el mòbil.

De tornada cap a la casa, es queda asseguda en un replà des d’on pot veure el jardí on hi ha la seva mare i la Lluïsa. Observant-les i escoltant-les una estona des de lluny, se n’adona de com li està afectant aquesta situació: mantenint-la tòxicament enganxada al mòbil i desconnectada de l’entorn i de la seva mare. Així decideix trobar-se amb elles per acabar de veure l’eclipsi. Quan la Lea s’acosta al foc càlid, la Lluïsa marxa cap a dins de casa i deixa que mare i filla per fi retrobin el vincle. La Lea s’obre, es deixa caure i la mare l’acull, donant-li el refugi que necessita.

L’endemà al matí, quan la Lea es desperta, entra a la cuina i veu que la Lara li ha deixat un missatge al mòbil. Aquesta vegada no l’obre. Enlloc d’això, busca a la seva mare. La descobreix jugant plàcidament amb el gos de la Lluïsa, a un brillant prat verd que hi ha al costat de la casa. Camina cap a ella.