Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
Aquest projecte no pertany exactament al cinema experimental, si per experimental entenem sense narrativa. Encara que qualsevol experiment amb noves formes de veure condueix a noves narratives o noves formes de pensar (com diria Barnett) i veure la realitat / imaginada. Aquest projecte habita en aquesta contradicció (apuntada per Laida Lertxundi) entre la tradició experimental (narrada sempre per homes on l’estructura del llenguatge és la que dóna el sentit) i els sentiments o emocions alliberats d’aquestes estructures o formes.
Aquí vaig necessitar donar imatge a les emocions d’una història real. Aquesta realitat que supera qualsevol ficció i, per no caure en el drama, he adoptat la narrativa d’un conte explicat amb una titulació que es remet a el cinema mut.
El conte permet prendre distància de la realitat i universalitzar l’experiència, ens apropa al llenguatge mític o arquetípic (Carl Jung) de la parla de les nostres emocions individualment / col·lectives.
D’aquesta manera sí podia explicar la vida-mort del meu pare, usant de forma emocional elements del llenguatge experimental per mostrar la ficció d’un conte real.
Mostrar les sensacions que no podia traduir a paraules.
La història s’estructura amb caràtules textuals que anuncien els continguts continents en les imatges, que consten d’un Pròleg i IV Parts:
Prólogo:
Mi padre pago toda su vida un nincho en el cementerio de Motjuïc, pero lo incineraron y repartieron sus cenizas en tres lugares…
I Part
El último viaje
II Part
Sangre de fuego / Fuego en la sangre
Cenizas en el Cementerio de La Fresneda (Teruel, España)
Junto a la Cruz de la Fosa Común de la Guerra Civil Española (1936 )
en donde está enterrado el padre de mi padre y su hermano…
III Part
Bajo el olivo
Cenizas en el lugar donde mataron a su padre (mi abuelo) durante la Guerra Civil Española (La Fresneda,Teruel)
IV Parte
Cenizas en el Cementerio de Montjüic junto a su mujer Roser y su primer hijo José Maria
Descansa en Paz (sin guerra)