Albigesos, 18-20

Una casa de Barcelona, situada al carrer Albigesos, número 18-20, és l’escenari principal d’aquesta història. En els últims 25 anys, aquest espai ha vist passar tres famílies.

L’any 1998 hi va néixer la Maria i hi va viure una infància feliç fins als 5 anys, quan els seus pares es van separar i van vendre la casa. La Maria recorda amb nostàlgia la gran mimosa que presidia el pati i que durant els últims anys va començar a torçar-se. Les següents habitants van ser la Rita i la seva mare, que va morir pocs anys més tard, deixant sola la Rita al final de la seva adolescència. La mimosa, que creixia massa, va haver de tallar-se. Ara hi viu la Mireia, amb la seva parella i el seu fill de 4 anys.

En aquest curtmetratge, les tres dones recorden les seves vides a la casa a través d’un testimoni íntim i reflexiu. Mentre sentim les seves veus, impregnades pel dubte i el silenci, observem els racons de la casa que han habitat. Llums i ombres, objectes personals i rituals quotidians ens condueixen per l’espai en un viatge oníric a través de l’arquitectura de la casa.

Per altra banda, la Maximina, una dona de 87 anys amb alzheimer, actua com a fil conductor que fragmenta i uneix aquestes tres narracions. Els records de la seva infància s’han reduït a una sola imatge: el moment en què el seu pare la va ensenyar a nedar. Alterant la imatge analògica per acompanyar el seu testimoni, reflexionem sobre la distorsió de la memòria, el pas del temps i la ficció en el propi relat de vida.

Albigesos, 18-20 contempla quatre fases vitals de quatre dones diferents, descobrint la infinitat de records que s’amaguen rere una mateixa porta. Entre el cinema documental i l’experimental, aquest curtmetratge narra un viatge al centre de la llar com a punt central des d’on les seves protagonistes reflexionen sobre la seva història.